Una imatge de Lisboa. Ja fa un temps que hi vaig ser, no recordo l'any... Sovint els faig una repassada a les fotografies d'aquell curt però intens viatge amb la Stefi i la Durga. M'agrada quan tens davant un escenari al qual vols fotografiar, i t'apareix el personatge que et faltava per la teva història, (bé la seva que tu t'estaves imaginant). Dubtes un segon, te'l mires amb la barbeta baixa i mirada analítica... finalment el captures.
Podria dir que tot i no ser aquesta una dinàmica usual dins de la meva pràctica fotogràfica, em va resultar interessant, sobretot la contradictòria sensació entre la comoditat i la incomoditat del retrat fortuït i impulsiu. Estava clar que ens havíem de trobar en aquell lloc i en aquell moment. Vaig repetir posteriorment, no per buscar grans resultats en les imatges, sinó per tornar experimentar en els creuaments i interaccions fotogràfiques amb diferents persones, aquella sensació amb regust intrusiu.
